narrativa

Un desig tènue que s’escapa, la remor d’una música llunyana, el silenci dels arbres, l’expressió de la bellesa, el corrent d’un riu quan s’eixuga fins que torna a ploure i l’aigua corre, desmesurada, com el mar.  


Obres la porta, camines varies passes sobre l’estora vermella, ens trenquen el tiquet. Pugem les escales il·luminades per una circumferència vermella a peu d’esgraó. Un senyor es moca mentre fa ganyotes per persuadir l’acte de mocar davant de gent que desconeix, arribem a la sala. Ens girem, ens acomodem a una de les butaques de les files d’adalt. Figures petites, comprimides de la boca del projector es projecten a la gran pantalla. Gent asseguda, dispersa, solters, per parelles i en grups de tres. Gent d’ un divendres d’hivern. La pel·lícula és de cowboys. Les llums s’apaguen. Un tren de vapor aturant-se a un poble on els carrers són de terra aplanada. Cavalls amarrats a baranes de fusta, bars amb escopidores i paisatges de planícies extenses per on pasturen bisons salvatges. Han d’atrapar al dolent per 100 dòlars. Matar i atrapar. Es dóna una persecució molt intensa. El troben abeurant els cavalls a un riu. Segresta a la noia. El genet que l’acompanya enginya una emboscada per salvar-la però d'un tret, ella, el mata i, del retrocès, cau a una cova. Al fons, un cadàver ressec d'on, de la sotragada, en surten cobres adormides. Li’n pica una a la mà. El genet la treu amb una corda, li fa una creu a la picada i li extreu el verí amb la boca. La condueix a galop fins a la casa on s’allotja el metge. El cavall galopa sense parar. Sua tot el seu cos; fa milles que no veu ni descansa; li fa un tall a la cuixa perque corri de ràbia. Arriba al seu límit. Es frena, s’ajau a terra, exhaust, moribund, cauen. Li dispara a la cien i agafa la noia en braços. Fa estona que té la suor freda i la pell esblanqueïda. Comença a córrer per la planícia obscura, estel·lar, uns instants abans de la clarícia de l’alba. Arriben a casa el metge.
Anys més tard la noia adulta amb el braç amputat. Busca el genet en un circ ambulant. Va morir dies abans. Puja a un turó i, a peu de tomba, li resta clavells. El cel de fons esgrogueït per la posta de sol. Començen a sortir les lletres. La gent és colpeix de nou amb la realitat. Baixem els esgraons, el lavabo i sortim fora. Els cotxes molesten la ciutat. Caminem. Un bar té un amarrador de gossos a la porta. No estem tan lluny de l’oest.